Cincuenta Sombras

E.L. James: Trilogia "Cinquanta Ombres"

Hola, bon dia a tots. Espero que ho hàgiu passat bé durant els dies en què m'he absentat. Aquesta vegada us mostrés el llibre de l'any, la història que ha *revolicionado el món i que d'aquí a una mica s'estrenarà la pel·lícula igual d'esperada que el llibre. Encara que aquesta vegada us parlaré del primer llibre de la trilogia. 

Cinquanta Ombres de Grey

Sinopsi:

Quan l'estudiant de literatura Anastasia Steele, una universitària jove, estudiosa, intel·ligent,... i verge, rep l'encàrrec d'entrevistar al reeixit i jove empresari Christian Grey, queda impressionada en trobar-se davant un home atractiu, seductor i també molt intimidant. La inexperta i innocent Ana intenta oblidar-li, però aviat comprèn quant li desitja. Quan la parella per fi inicia una apassionada relació, Ana se sorprèn de les peculiars pràctiques eròtiques de Grey, que manté una relació sexual sadomasoquista amb la jove, i per contracte, ella ha de convertir-s'en una perfecta submissa, al mateix temps que descobreix els limitis dels seus propis i mes foscos desitjos.

Ana, la protagonista està disposada a tot per amor, fins i tot a intentar alliberar a Grey del seu fosc passat.

Enllaços externs:

Aquí deixo l'enllaç a la Web oficial de Cinquanta Ombres. Estan posats els preus dels tres llibres, critiques sobre ells i un vídeo del tràiler del llibre i probablement de la pel·lícula.

http://www.cincuentasombras.com/

Espero que us agradi.

Moltes Gràcies   :)

Marina

Carlos Ruiz Zafón: "Marina"

Bon dia, avui després de molt de temps de veure quins eren els millor llibres per mostrar-vos, he decidit escriure sobre un llibre molt famós que segur que coneixeu, la seva fama es comparable només a la fama del seu escriptor. Aquest llibre te tot ho necessari per que li agradi al lector: acció, amor, misteri, etc.

Sinopsi:
A la Barcelona de 1980 l'Òscar Drai somia despert, fascinat pels palauets modernistes propers a l'internat on estudia. En una de les seves escapades coneix la Marina, una noia audaç que comparteix amb l'Òscar l'aventura d'endinsar-se en un enigma dolorós del passat de la ciutat. Un misteriós personatge de la postguerra es va proposar el més gran desafiament imaginable, però la seva ambició el va arrossegar per uns camins sinistres amb unes conseqüències que algú encara ha de pagar avui... La història inoblidable que va precedir LÓmbra del Vent.

Critiques:
Igual que L'Ombra del Vent, Marina, em va encantar, posseeix aquest estil de Ruíz Zafón tan precís, mentre ens embolica en misteris i en una bella història d'amor. Marina…dir que és sensacional se li queda curt… És el meu llibre preferit, sense cap dubte i el primer d'aquest gran mestre de la novel·la negra-gòtica. Realment, és un llibre molt complet; i a pesar que les sis obres de Zafón m'encanten, m'enlluernen màgicament; com Marina, cap. Ho recomano de debò!!

Altres adreses d'interes: http://www.youtube.com/watch?v=MDkxKQTsvR4

Espero que os agradi i que os animeu a llegir-lo.

Moltes gracies : )

La mecànica del cor.

Mathias Malzieu: "La macànica del cor".

Bon dia, aquest cop os mostraré un llibre juvenil molt singular que explica la vida d’un noi que neix diferent als altres.

Sinopsi:

Estem a Edimburg, en una freda nit del segle XIX. Allà naixerà Jack, fill d'una prostituta, i el cor del qual està danyat. Per salvar-ho, li col·locaran un rellotge de fusta, al que haurà de donar corda durant tota la seva vida i que li causarà una infinitat de molèsties. Clar que per mantenir el seu cor haurà d'atenir-se a una sèrie de regles:

Un: No toquis les agulles.

Dos: Domina la teva còlera.

Tres: No t'enamoris mai.

La mecànica del cor depèn d'això.

Jack sofrirà la burla i el maltractament per part dels altres nois, i se sentirà exclòs de la societat per ser diferent. No obstant això, coneixerà a una petita cantant andalusa, Miss Acàcia, d'ulls enormes i una mica miop, i s'enamorarà d'ella inevitablement. Així, Jack s'embarcarà en una meravellosa aventura que li portarà a París i a Granada, coneixent a molts personatges singulars i vivint les dolçors i penalitats de l'amor.

Critiques:

És una història estranya però molt bonica de llegir.

Aquest llibre, és un conte per a adults, molt senzill i entretingut, es llegeix de seguida, i aconsegueix que el lector s'impliqui en la història seguint les aventures de Jack, a la recerca de l'amor de la seva vida i lluitant per superar el rebuig i la burla de la resta del món.

 Encara que pel que he llegit a l'autor no li fa cap gràcia, és veritat que tant la història com l'aire gòtic i tenebrós, els escenaris que es presenten, els personatges…, recorden molt a l'estètica Tim Burton, perfectament podria ser el guió d'una de les seves pel•lícules.

 En definitiva, és un llibre totalment recomanable per a qualsevol i una preciosa història que segur t'entretindrà.

Cal destacar:  Al seu país d'origen, França, ha estat tot un èxit de vendes, i a Espanya s'espera que repeteixi. La seva fresca barreja de steampunk juntament amb la història d'amor i màgia és un punt al seu favor.

Espero que os hagi agradat.

Adeu!

El bosc dels cors adormits

Esther Sanz: "El bosc dels cors adormits".

Avui os ensenya re un llibre que encara que no m’ho e llegit m’han recomanat moltes persones i en quant tingui l’oportunitat, me’l compro.

Sinopsi:

A punt de complir disset anys, el món de la Clara s’esfondra quan, poc després de la mort de la seva mare, mor la seva àvia. Donat que és menor, la justícia dictamina que no pot viure sola a Barcelona, i és obligada a instal·lar-se amb el seu únic parent viu, el seu oncle (i ara tutor) Álvaro, que viu en un petit poble de la província de Sòria. Però l’Álvaro, un apicultor al que amb prou feines coneix, li fa saber des del minut u que no és benvinguda. Per això, la Clara li demana que la deixi instal·lar-se no amb ell, sinó en una casa semi abandonada que la família posseeix enmig del bosc. Necessita, li diu, estar sola per a entendre la seva nova situació i superar el dolor. És una solució que convé també a l’Álvaro: així ell podrà complir amb les seves obligacions legals, però en la distància.

Resulta però, que viure aïllada en plena natura no és fàcil per a una noia de ciutat, menys encara quan la casa comença a ser l’escenari de successos inexplicables: sorolls misteriosos, rostres que s’apareixen a les finestres en plena nit, alteració de l’ordre de les coses… la Clara té la sensació que algú la observa. En aquesta tessitura, trobarà suport en el jove Braulio, que la pren sota la seva protecció. Aleshores, tot comença a prendre sentit el dia que la Clara descobreix en el bosc a en Bosco, un ésser bellíssim d’aparença sobrenatural, al qual aviat deurà la seva vida i del que descobrirà que està en possessió d’un extraordinari secret que algú desitja obtenir costi el que costi. En Bosco, com ella, és un ésser turmentat. Com ella, ell s’ha vist obligat a viure al marge del món. Amb l’única diferencia que en Bosco no acaba d’arribar: porta allà, evitant les trampes i protegint la seva herència, moltíssims anys.

Critiques:

“Heus aquí una fantàstica lectura per a joves, escrita amb gràcia i dotada d’una prosa de lectura vertiginosa, endinsar-se en el bosc que dibuixa Esther Sanz resulta d’allò més hipnòtic, ha sabut descriure’l de manera que a través de les seves pàgines els lectors captaran els colors, els sons i fins i tot les olors que desprèn. Tot i que en aparença sembla una novel·la clarament dirigida a un perfil de lectora femenina, estic d’acord amb l’autora quan defensa que aquesta també pot ser una lectura per “ells”, escenes fosques en paratges perduts, una trama fosca, intriga i acció són ingredients presents a la novel·la que captaran el seu interès.” -- Silvia Cantos. --

Una bona història sense vampirs, zombis ni homes llop, altament recomanable per a joves i no tan joves, que us seduirà, personalment celebro que sigui la primera part d’una trilogia, això preveu dos títols més de qualitat que, personalment, m’encantarà llegir.

Espero que os agradi tant com a mi.

Adeu!

Sombras

Marta Rivera de la Cruz: "Sombras".

Hola! Avui os mostraré un llibre que m’ha semblat molt interesant perquè, encara que va de coses sobrenaturals, no es con el llibres típics que expliquen aquestes coses com vampirs o homes llop. No, aquest es un llibre ben diferent, i a mes, algunes parts del llibre son bastant reals tenint en comte que es de ficció.

Sinopsi:

Valeria arriba a Bline, un petit poblet a les muntanyes, disposada a començar una nova vida. El poble sembla idíl·lic. No obstant això Valeria aviat descobreix que hi ha alguna cosa fosc en ell. A més, des de la seva arribada, posseeix una estranya habilitat que li revela, en forma de visions, secrets dels seus habitants; i comença a sentir-se irremeiablement atreta per Víctor, un aposto company de l'institut que també amaga una història…

Critiques:

Ens trobem enfront d'un llibre molt fàcil de llegir, així que, si és el que busqueu ara mateix Aquesta és la vostra! L'autora ens endinsa en una història amena, una història plena de misteris i intrigues que evidentment faran que ens peguem a les pàgines i no vulguem deixar anar el llibre fins a saber què passarà a continuació.

Pugui ser una pega o no el llibre no té capítols. I és que ni tan sols reparareu en ells perquè es llegeix d'una tirada. A més, a favor de la novel·la comptem amb una protagonista que sap el que vulgues i quan ho vol, àdhuc que de vegades sigui alguna cosa queixosa.

Veurem a personatges interessants, dins d'una trama que ens enganxarà de principi a fi, perquè, voldrem desvetllar el misteri que ens van descobrint Valeria i Víctor. Considero a més, que alguns lectors se sentiran identificats amb almenys un personatge, i entre això, la interessantíssima trama i alguns dels cops d'humor amb els quals explica, es fa un llibre bastant recomanable.

Espero que hos hagi agradat! D'entrada, a mi ja em va agradar nomes amb la portada.

Adeu.

El noi del pijama de ratlles

John Boyne: "El noi del pijama de ratlles".

Bon dia! Aquest cop os porto un clàssic del que segur que haureu sentit parlar algun cop. El noi amb el pijama de ratlles es un llibre molt conegut per tothom i avui os ho porto amb l’esperança de que aconseguiré que os ho llegiu.

Si creieu que no cal que os ho llegiu perquè ja heu vist la pel·lícula os diré que jo si que me l’he llegit i e vist la pel·lícula i el llibre es molt millor i t’ajuda a entendre coses que no surten tan especificades a la pel·lícula.

Sinopsi:

Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l’elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s’avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l’altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar els horrors que es viuen a l’altre costat de la tanca.

Crítiques:

Un llibre senzillament genial. Per moltes coses: per la seva senzillesa, pel punt de vista narratiu (tota la història l'explica Bruno des dels seus ulls de 9 anys), per la innocència que transmet... És cert que hi ha un punt del llibre que vaig arribar a tenir certa mania a Bruno pel seu comportament innocent, inconscient i a vegades de poca empatia cap a Schmuel. Però després te n'adones que realment la ment d'un nen deu funcionar com la de Bruno i te n'adones de la importància de l'educació en una persona i de com de malvada o maquiavèl·lica es pot arribar a tornar. Interessant també el diferent nivell de creixement com a persones dels dos amics: Bruno (que no li ha faltat mai de res i li han explicat ben poca cosa de la vida) i Schmuel (que per desgràcia ha hagut de créixer 20 anys de cop per la situació que li ha tocat viure).

Un llibre recomanable per a tots els públic, que té unes escasses 200 pàgines amb lletra bastant gran, amb un llenguatge molt planer, però que explica uns història colpidora. Segur que tot el llibre i especialment el final, no deixaran indiferent a ningú!

Pel·lícula:

El 26 de Setembre del 2008 es va estrenar la versió en pel·lícula d’aquest llibre, protagonitzada per Asa Butterfield en el paper de Bruno i Jack Scanlon en el paper del Shmuel.

Tràiler: http://www.youtube.com/watch?v=rzow19gyNqQ

El llenguatge secret de les flors

Vanessa Diffenbaugh: "El llenguatge secret de les flors".

Hola!! Aquest cop os parlaré d’una novel·la, principalment juvenil però que es adaptada a tots els públics. Aquesta novel·la parla de la història d’una noia que aconsegueix trobar sentit a la vida gràcies a les flors.

Sinopsis:

La Victoria té por. Té por del contacte físic. Te por de les paraules, de les seves i de les dels altres. I, per damunt de tot, té por d’estimar i de deixar-se estimar. Només hi ha un lloc en el que totes les seves pors s’esvaeixen: el seu jardí secret al parc. Les flors que ella mateixa ha plantat en aquest racó són la seva llar, el seu refugi, la seva veu. Es gràcies al llenguatge d’aquestes flors que la Victoria aconsegueix comunicar les seves emocions més profundes.

I és que la Victòria no ha tingut una vida gens fàcil. Abandonada en nàixer, va passar tota la infantesa entre una família adoptiva i una altra. Fins que va trobar l’Elizabeth, l’única mare de veritat que ha tingut mai, la dona que li ha ensenyat el llenguatge secret de les flors.

I és gràcies a aquest do que ara que acaba de fer divuit anys, la Victòria ha aconseguit prendre el timó de la seva vida i treballa com a florista. Les seves flors són les més sol·licitades de la ciutat: porten felicitat i curen l’ànima. Però la Victòria encara no ha trobat la flor que cicatritzi la seva antiga ferida. I l’únic capaç de curar-la és un noi misteriós. Només ell pot treure les velles espines del cor immadur de la Victòria... Només ell pot convertir el cor solitari de la rosa blanca en un cor vermell de passió.

Critiques:

El llenguatge secret de les flors recrea una història de coratge i esperança, d’abandonament i d’increïbles ganes de viure. Una novel·la amb una protagonista extraordinària que ens mostra la força i la feblesa de l’esperit humà i de l’amor autèntic: un sentiment real i sincer ple d’imperfeccions i sense arrels, el que ho dóna tot sense esperar res a canvi.

«Un retrat commovedor elegantment escrit sobre la fragilitat —i la resistència— de l’esperit humà.» Sunday Telegraph.

«Lúcida i encantadora. Vanessa Diffenbaugh ha trobat una manera vibrant d’explicar una història familiar d’esquerdes i de reconciliacions.» The Wall Street Journal.

«Una novel·la captivadora i cruel, plena de bellesa i d’ira. Vanessa Diffenbaugh és una narradora fascinant.» The Washington Post.

Frase del llibre:   "Estic sola com la rosa blanca,

                              com l'espígol desconfio,

                              la meva veu són les flors".

Espero que os hagi agradat i os animeu a llegar aquest llibre.

Fins arreveure!

El jardí oblidat

Kate Morton: "El jardí oblidad"

Aquesta novel·la, finalment traduïda al català a principis del 2012, es un novel·la dramàtica que explica l’historia d’una nena desapareguda durant la primera guerra mundial i els secrets que amaguen els seus avantpassats.

Sinopsis:

UNA NENA DESAPAREGUDA EN EL SEGLE XX…

En vigílies de la Primera Guerra Mundial, una nena és abandonada en un vaixell amb destinació a Austràlia. Una misteriosa dona, anomenada l'Autora, ha promès cuidar d’ella, però l'Autora desapareix sense deixar cap rastre.

UN TERRIBLE SECRET SURT A LA LLUM…

La nit que compleix vint-i-un anys, la Nell O'Connor descobreix que és adoptada, fet que canviarà la seva vida per sempre. Dècades més tard, s'embarca en la recerca de la veritat dels seus avantpassats, i arriba a la ventosa costa de Cornuella.

UNA MISTERIOSA HERÈNCIA QUE ARRIBA EN EL SEGLE XXI

Quan la Nell mor, la seva néta Cassandra rep una inesperada herència: una cabanya en les terres de Cornuella i el seu oblidat jardí, conegut per la gent pels secrets que amaga. Aquí és on la Cassandra descobrirà finalment la veritat sobre la família i resoldrà el misteri, que es remunta un segle, d'una nena desapareguda.

Critiques:

Amb un virtuosisme propi dels grans mestres, Kate Morton orquestra en aquesta novel·la una bella història a tres veus en tres moments diferents per desembocar en un tot perfecte, impecable, on les peces encaixen i adquireixen sentit. Hereva de l'extraordinària tradició de la literatura anglosaxona, El jardí oblidat posa en mans del lector una obra amb reminiscències de tots els gèneres: des de la gran novel·la victoriana als contes de fades i els relats de suspens i misteri. Una novel·la intensament commovedora que ens retorna el plaer per la lectura que ens van fer sentir els grans clàssics.

«Morton posseeix una habilitat magistral per crear històries misterioses en ambients propis de llegendes. Quan t'endinsis en el jardí que suggereix aquesta novel·la no el voldràs oblidar».

Mari Pau Domínguez

«D'entre els innombrables llibres llegits aquest estiu, a l'ombra d'un arbre, em va commoure especialment El jardí oblidat, en què una autora desconeguda per a mi, Kate Morton, desgrana una magnífica història escrita a la manera dels clàssics del XIX però amb un encant actual».

Concha Quirós, Libreria Cervantes (Oviedo)

Curiositats: Traduïda a 32 idiomes, amb gairebé tres milions d’exemplars distribuïts per tot el món i més de 200.000 llibres venuts només en castellà i la quinzena edició al mercat, El jardí oblidat ha esdevingut un dels darrers fenòmens editorials al nostre país.

Postdata: t'estimo

Cecilia Ahern: "Postdata: t'estimo".


Bon dia! Aquest cop os mostraré Un llibre d’amor, però d’amor verdader. També te algunes parts de diversió i altres que son completament un drama. Però si os agraden aquestes coses aquest es el vostre llibre ideal.


Sinopsi:

Hi ha persones que esperen tota la vida per trobar a la seva ànima bessona, però aquest no és el cas de Holly i Gerry. Es coneixien des de l'institut, i sentien com si sempre haguessin estat junts. Podien acabar les frases de l'altre, i fins i tot quan discutien ho feien rient.

Holly pensava que no podria viure sense Gerry. Però tres mesos després de la seva mort, rep un misteriós paquet. Ell li ha deixat una sèrie de cartes, en les quals amb tendresa, saviesa i humor, l'anima a seguir endavant.

Opinio:

La veritat és que és un llibre preciós. Ens mostra el costat bonic de la vida però també el més cruel, però amb una moralitat important, com superar els mals moments.

Si sou sensibles i romàntics/as prepareu uns mocadors a prop perquè jo plora a llàgrima viva en algunes pàgines, clar que també rius moltíssim amb unes altres. La història barreja constantment aquest sabor agredolç que té la vida.

És important veure com la protagonista va sortint a poc a poc del clot en el qual es troba, en una lluita amb si mateixa i de vegades amb els quals li envolten.

En definitiva un llibre recomanable que es llegeix bé, en certa forma enganxa perquè llegeixes un capitulo darrere l'altre esperant que Holly obri la següent nota.

Curiositats: Aquesta novel·la –publicada anteriorment amb el títol Postdata: t'estimo– és un best seller internacional del que s'han venut més de 100.000 exemplars en castellà, i ha estat portada al cinema amb Hilary Swank i Gerard Butler en els papers principals

Aquí os deixo el trailer de la pelicula. Disfruteu amb aquest llibre i, fins aviat!

                   http://www.youtube.com/watch?v=zIH-TNkb8ws

Carolina s'enamora

Federico Moccia: Carolina s'enamora.


Bona tarda! Aquest cop us ensenyaré un llibre d’en Moccia, es un llibre amb una gran història d'amor i desamor. Una mica lent al principi però després millora. Ho recomano a tots els públics encara que principalment als joves.


Sinopsis:
La Carolina té gairebé catorze anys i, com totes les noies de la seva edat, és única. Ara viu un moment màgic: les amigues amb qui comparteix els dies i els somnis, els primers petons robats a la penombra del portal de casa, la música, que sempre sona en el moment adequat, i, sobretot, totes aquelles lletres de cançons que semblen parlar d’ella i per a ella.
I també les festes. I l’escola. Les bromes entre els companys de classe, el professor extravagant, però també els exàmens. I una àvia meravellosa que sap mirar dins l’ànima de la Carolina i un germà gran que l’ajuda a somiar amb el cor.
I l’amor? Com és l’amor en realitat? Potser té els ulls de Massimiliano? Potser és allò, l’amor...
Només hi ha un problema: la Carolina ha perdut el mòbil, i amb el mòbil, tot el que sabia d’ell. Però no ho dubta, trobarà el Massimiliano en algun lloc. I mentre somia arribar a tres metres sobre el cel, la vida continua enmig de les aventures diàries, les ombres de la vida familiar i l’esperança dipositada en el futur. La Carolina està preparada per ser feliç. 

Critiques:

Carolina s'enamora és el llibre que aquest any s'ha publicat de Federico Moccia. Segueix la línia de totes les altres novel·les de Moccia, com a totes les seves novel·les trobem com a tema principal l'amor. He de dir que aquest, tot i que m'ha agradat m'ha semblat molt poc real, tot i això m'ha agradat més del que esperava. Jo diria que si us agraden els llibres de Moccia aquest també us agradarà.

He de dir que he trobat aspectes molt poc creïbles en la novel·la, sobretot l'actitud de les tres noies. Les noies protagonistes (la Carolina, l'Alis i la Clod) tenen entre 13 i 14 anys durant el llibre. 

Durant tot el llibre la Carolina, en primera persona, ens explica els seus amors i els seus desamors.

Curiositats: A Italia ja s'ha estrenat la pelicula d'aquest llibre i a tingut molt d'exit.

Us deixo el tràiler:

http://www.youtube.com/watch?v=zwLrC7xih2M

  

Trilogia: "Los juegos del hambre"

Suzanne Collins: Los juegos del hambre.


En aquesta nova entrada del meu blog, parlarem d'una trilogia que a mogut masses. El nom de la trilogia es "Los juegos del hambre". Aveure si aquest cop us convenç!

Sinopsis:
- És l'hora. Ja no hi ha volta enrere. Els jocs van a començar. Els tributs han de sortir a la Sorra i lluitar per sobreviure. Guanyar significa Fama i riquesa, perdre significa la mort segura... Que comencin els Setantè Quarts Jocs de la Gana! Un passat de guerres ha deixat els 12 districtes que divideixen Panem sota el poder tirànic de el “Capitoli”. Sense llibertat i en la pobresa, ningú pot sortir dels límits del seu districte. Només una noia de 16 anys, Katniss Everdeen, gosa desafiar les normes per aconseguir menjar. Els seus principis es posaran a prova amb “Els jocs de la gana”, espectacle televisat que el Capitoli organitza per humiliar a la població. Cada any, 2 representants de cada districte seran obligats a subsistir en un mitjà hostil i lluitar a mort entre ells fins que quedi un sol supervivent. Quan la seva germana petita és triada per participar, Katniss no dubta a ocupar el seu lloc, decidida a demostrar amb la seva actitud ferma i decidida, que encara en les situacions més desesperades hi ha lloc per a l'amor i el respecte.


Critica:

La idea és prometedora, però més el desenvolupament. Potser la primera part de la novel·la es fa una mica lenta, per poder explicar tot bé, però en el moment que comencen Els Jocs de la Gana les coses canvien. L'autora té un estil que enganxa molt i vols saber que va a passar, qui morirà, com moren, les estratègies. Els jocs és la millor part, una constant lluita per sobreviure, passant gana, posant paranys... Moltíssima acció en tot moment i un final que està a l'altura i t'incita a llegir la següent novel·la, En Llamas.

Un altre factor que m'ha agradat han estat els canvis bruscs. Aquests que fan canviar la trama i que li donen un plus d'emoció. A més com he dit abans, en estar ben narrada la història, no et perds en cap moment.

Els personatges són fonamentals i a tots se'ls acaba agafant afecte. Especialment al seu protagonista Katniss. Una noia amb un caràcter peculiar i de vegades contradictòria que desborda carisma. També cal nomenar a la resta, des de Peeta fins a Gale, passant per Prim, la mare Haymich...

Cal destacar: A pesar que és una novel·la juvenil, és apta per a tot el públic. Ho diuen en el New York Estafis: "És la novel·la per a joves que els adults esperen". 

És cert que hi ha un triangle amorós, però no és l'important, no ho compareu amb Crepusculo o alguna cosa per l'estil, que la qualitat dels Jocs de la Gana és molt bona.

La pel·licula:

Degut al gran exit que va tenir la primera entrega del llibre, han rodat una pelicula, que ha sigut la mes vista als cinemes de casi tots els llocs on s'ha estrenat, a mes el proper divendres 20 d'Abril s'estrenara aquesta primera part als cinemes espanyols.

Aqui hos deixo el trailer per animaros, com a minim, a veure la pelicula:

       http://www.youtube.com/watch?v=V6qe8BiQYOI

Espero que hos hagi agradat!

 

El Príncipe de la Niebla

Carlos Ruiz Zafón: "El Príncipe de la Niebla".

Segur que molts ja coneixíeu aquet llibre, però... quants l’heu vist i heu pensat que no valia la pena llegir-vos-ho i heu passat de llarg? Dons per a totes les persones que hagueu fet això aquí os deixo una mica d’informació i comentaris perquè la pròxima vegada que ho vegeu no passeu de llarg i os animeu a agafar-lo.

Sinopsis-

La família Carver, fugint de la guerra, es trasllada a una petita localitat costera. La nova llar dels Carver està rodejada de misteri. En ella es respira l’esperit d’en Jacob, el fill dels antics propietaris, que va morir ofegat. Les estranyes circumstancies d’aquella nomes es comencen a aclarir amb l’aparició d’un diabòlic personatge: el Princep de la Boira, capaç de concedir qualsevol desig a una persona a un alt preu...

Comentari- 

El protagonista principal és Max, reticent a canviar de llar i aviat fascinat per una sèrie d'estàtues disposades de forma curiosa en una espècie de jardí o cementiri, presidides per un pallasso.

 Altres temes recurrents són el rellotge que mou les manetes cap a enrere, l'amistat entre els nous i un membre de la localitat, aquí un adolescent que comença un romanç amb Alicia i és nét del vigilant del far, a més de tenir alguna de les claus sobre el succeït deu anys enrere o la presència d'un gat, en aquesta ocasió amb un paper rellevant.

El malvat de torn, el senyor Caín, també té característiques afins amb altres vilans, com l'ús de la màgia, l'oferta d'un intercanvi (el que es desitja té un preu) i l'exigència de lleialtat, que es compleixi la paraula donada.

També hi ha alguns moments de terror bastant assolits, com quan Irene te el pressentiment que hi ha alguna cosa en el seu armari i no pot sortir d'habitació o les visites al jardí de les estàtues.

Cal destacar: Aquesta novel·la va rebre el Premi de Literatura Edebé en 1993.

Per últim per si encara no esteu del tot convençuts os deixo l’enllaç d’un video que potser os acaba de convèncer.

                 http://www.youtube.com/watch?v=J1usFO3xRq4 

Espero que os hagi agradat i os animeu a seguir intentant trobar el vostre llibre ideal!

Benvinguts al racó del llibre!

Aquí intentarem apropar-te cada cop mes als llibres mostrant alguns del que ens han agradat o ens han semblat mes interesants. En cada publicació mostrarem algun llibre i explicarem una mica el seu contingut.

                                                                                                       

Segur que al final trobaràs algun que et cridi l’atenció!