Vanessa Diffenbaugh: "El llenguatge secret de les flors".
Hola!! Aquest cop os parlaré
d’una novel·la, principalment juvenil però que es adaptada a tots els públics.
Aquesta novel·la parla de la història d’una noia que aconsegueix trobar sentit
a la vida gràcies a les flors.
Sinopsis:
La Victoria té
por. Té por del contacte físic. Te por de les paraules, de les seves i de les
dels altres. I, per damunt de tot, té por d’estimar i de deixar-se estimar.
Només hi ha un lloc en el que totes les seves pors s’esvaeixen: el seu jardí
secret al parc. Les flors que ella mateixa ha plantat en aquest racó són la
seva llar, el seu refugi, la seva veu. Es gràcies al llenguatge d’aquestes
flors que la Victoria aconsegueix comunicar les seves emocions més profundes.
I és que la
Victòria no ha tingut una vida gens fàcil. Abandonada en nàixer, va passar tota
la infantesa entre una família adoptiva i una altra. Fins que va trobar
l’Elizabeth, l’única mare de veritat que ha tingut mai, la dona que li ha
ensenyat el llenguatge secret de les flors.
I és gràcies a
aquest do que ara que acaba de fer divuit anys, la Victòria ha aconseguit
prendre el timó de la seva vida i treballa com a florista. Les seves flors són
les més sol·licitades de la ciutat: porten felicitat i curen l’ànima. Però la
Victòria encara no ha trobat la flor que cicatritzi la seva antiga ferida. I
l’únic capaç de curar-la és un noi misteriós. Només ell pot treure les velles
espines del cor immadur de la Victòria... Només ell pot convertir el cor
solitari de la rosa blanca en un cor vermell de passió.
Critiques:
El llenguatge
secret de les flors recrea una història de coratge i esperança, d’abandonament
i d’increïbles ganes de viure. Una novel·la amb una protagonista extraordinària
que ens mostra la força i la feblesa de l’esperit humà i de l’amor autèntic: un
sentiment real i sincer ple d’imperfeccions i sense arrels, el que ho dóna tot
sense esperar res a canvi.
«Un retrat
commovedor elegantment escrit sobre la fragilitat —i la resistència— de
l’esperit humà.» Sunday Telegraph.
«Lúcida i
encantadora. Vanessa Diffenbaugh ha trobat una manera vibrant d’explicar una
història familiar d’esquerdes i de reconciliacions.» The Wall Street Journal.
«Una novel·la
captivadora i cruel, plena de bellesa i d’ira. Vanessa Diffenbaugh és una
narradora fascinant.» The Washington Post.
Frase del llibre: "Estic sola com la rosa blanca,
com l'espígol desconfio,
la meva veu són les flors".
Espero que os hagi agradat i os animeu a llegar aquest llibre.
Fins arreveure!
