La mecànica del cor.

Mathias Malzieu: "La macànica del cor".

Bon dia, aquest cop os mostraré un llibre juvenil molt singular que explica la vida d’un noi que neix diferent als altres.

Sinopsi:

Estem a Edimburg, en una freda nit del segle XIX. Allà naixerà Jack, fill d'una prostituta, i el cor del qual està danyat. Per salvar-ho, li col·locaran un rellotge de fusta, al que haurà de donar corda durant tota la seva vida i que li causarà una infinitat de molèsties. Clar que per mantenir el seu cor haurà d'atenir-se a una sèrie de regles:

Un: No toquis les agulles.

Dos: Domina la teva còlera.

Tres: No t'enamoris mai.

La mecànica del cor depèn d'això.

Jack sofrirà la burla i el maltractament per part dels altres nois, i se sentirà exclòs de la societat per ser diferent. No obstant això, coneixerà a una petita cantant andalusa, Miss Acàcia, d'ulls enormes i una mica miop, i s'enamorarà d'ella inevitablement. Així, Jack s'embarcarà en una meravellosa aventura que li portarà a París i a Granada, coneixent a molts personatges singulars i vivint les dolçors i penalitats de l'amor.

Critiques:

És una història estranya però molt bonica de llegir.

Aquest llibre, és un conte per a adults, molt senzill i entretingut, es llegeix de seguida, i aconsegueix que el lector s'impliqui en la història seguint les aventures de Jack, a la recerca de l'amor de la seva vida i lluitant per superar el rebuig i la burla de la resta del món.

 Encara que pel que he llegit a l'autor no li fa cap gràcia, és veritat que tant la història com l'aire gòtic i tenebrós, els escenaris que es presenten, els personatges…, recorden molt a l'estètica Tim Burton, perfectament podria ser el guió d'una de les seves pel•lícules.

 En definitiva, és un llibre totalment recomanable per a qualsevol i una preciosa història que segur t'entretindrà.

Cal destacar:  Al seu país d'origen, França, ha estat tot un èxit de vendes, i a Espanya s'espera que repeteixi. La seva fresca barreja de steampunk juntament amb la història d'amor i màgia és un punt al seu favor.

Espero que os hagi agradat.

Adeu!

El bosc dels cors adormits

Esther Sanz: "El bosc dels cors adormits".

Avui os ensenya re un llibre que encara que no m’ho e llegit m’han recomanat moltes persones i en quant tingui l’oportunitat, me’l compro.

Sinopsi:

A punt de complir disset anys, el món de la Clara s’esfondra quan, poc després de la mort de la seva mare, mor la seva àvia. Donat que és menor, la justícia dictamina que no pot viure sola a Barcelona, i és obligada a instal·lar-se amb el seu únic parent viu, el seu oncle (i ara tutor) Álvaro, que viu en un petit poble de la província de Sòria. Però l’Álvaro, un apicultor al que amb prou feines coneix, li fa saber des del minut u que no és benvinguda. Per això, la Clara li demana que la deixi instal·lar-se no amb ell, sinó en una casa semi abandonada que la família posseeix enmig del bosc. Necessita, li diu, estar sola per a entendre la seva nova situació i superar el dolor. És una solució que convé també a l’Álvaro: així ell podrà complir amb les seves obligacions legals, però en la distància.

Resulta però, que viure aïllada en plena natura no és fàcil per a una noia de ciutat, menys encara quan la casa comença a ser l’escenari de successos inexplicables: sorolls misteriosos, rostres que s’apareixen a les finestres en plena nit, alteració de l’ordre de les coses… la Clara té la sensació que algú la observa. En aquesta tessitura, trobarà suport en el jove Braulio, que la pren sota la seva protecció. Aleshores, tot comença a prendre sentit el dia que la Clara descobreix en el bosc a en Bosco, un ésser bellíssim d’aparença sobrenatural, al qual aviat deurà la seva vida i del que descobrirà que està en possessió d’un extraordinari secret que algú desitja obtenir costi el que costi. En Bosco, com ella, és un ésser turmentat. Com ella, ell s’ha vist obligat a viure al marge del món. Amb l’única diferencia que en Bosco no acaba d’arribar: porta allà, evitant les trampes i protegint la seva herència, moltíssims anys.

Critiques:

“Heus aquí una fantàstica lectura per a joves, escrita amb gràcia i dotada d’una prosa de lectura vertiginosa, endinsar-se en el bosc que dibuixa Esther Sanz resulta d’allò més hipnòtic, ha sabut descriure’l de manera que a través de les seves pàgines els lectors captaran els colors, els sons i fins i tot les olors que desprèn. Tot i que en aparença sembla una novel·la clarament dirigida a un perfil de lectora femenina, estic d’acord amb l’autora quan defensa que aquesta també pot ser una lectura per “ells”, escenes fosques en paratges perduts, una trama fosca, intriga i acció són ingredients presents a la novel·la que captaran el seu interès.” -- Silvia Cantos. --

Una bona història sense vampirs, zombis ni homes llop, altament recomanable per a joves i no tan joves, que us seduirà, personalment celebro que sigui la primera part d’una trilogia, això preveu dos títols més de qualitat que, personalment, m’encantarà llegir.

Espero que os agradi tant com a mi.

Adeu!

Sombras

Marta Rivera de la Cruz: "Sombras".

Hola! Avui os mostraré un llibre que m’ha semblat molt interesant perquè, encara que va de coses sobrenaturals, no es con el llibres típics que expliquen aquestes coses com vampirs o homes llop. No, aquest es un llibre ben diferent, i a mes, algunes parts del llibre son bastant reals tenint en comte que es de ficció.

Sinopsi:

Valeria arriba a Bline, un petit poblet a les muntanyes, disposada a començar una nova vida. El poble sembla idíl·lic. No obstant això Valeria aviat descobreix que hi ha alguna cosa fosc en ell. A més, des de la seva arribada, posseeix una estranya habilitat que li revela, en forma de visions, secrets dels seus habitants; i comença a sentir-se irremeiablement atreta per Víctor, un aposto company de l'institut que també amaga una història…

Critiques:

Ens trobem enfront d'un llibre molt fàcil de llegir, així que, si és el que busqueu ara mateix Aquesta és la vostra! L'autora ens endinsa en una història amena, una història plena de misteris i intrigues que evidentment faran que ens peguem a les pàgines i no vulguem deixar anar el llibre fins a saber què passarà a continuació.

Pugui ser una pega o no el llibre no té capítols. I és que ni tan sols reparareu en ells perquè es llegeix d'una tirada. A més, a favor de la novel·la comptem amb una protagonista que sap el que vulgues i quan ho vol, àdhuc que de vegades sigui alguna cosa queixosa.

Veurem a personatges interessants, dins d'una trama que ens enganxarà de principi a fi, perquè, voldrem desvetllar el misteri que ens van descobrint Valeria i Víctor. Considero a més, que alguns lectors se sentiran identificats amb almenys un personatge, i entre això, la interessantíssima trama i alguns dels cops d'humor amb els quals explica, es fa un llibre bastant recomanable.

Espero que hos hagi agradat! D'entrada, a mi ja em va agradar nomes amb la portada.

Adeu.

El noi del pijama de ratlles

John Boyne: "El noi del pijama de ratlles".

Bon dia! Aquest cop os porto un clàssic del que segur que haureu sentit parlar algun cop. El noi amb el pijama de ratlles es un llibre molt conegut per tothom i avui os ho porto amb l’esperança de que aconseguiré que os ho llegiu.

Si creieu que no cal que os ho llegiu perquè ja heu vist la pel·lícula os diré que jo si que me l’he llegit i e vist la pel·lícula i el llibre es molt millor i t’ajuda a entendre coses que no surten tan especificades a la pel·lícula.

Sinopsi:

Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l’elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s’avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l’altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar els horrors que es viuen a l’altre costat de la tanca.

Crítiques:

Un llibre senzillament genial. Per moltes coses: per la seva senzillesa, pel punt de vista narratiu (tota la història l'explica Bruno des dels seus ulls de 9 anys), per la innocència que transmet... És cert que hi ha un punt del llibre que vaig arribar a tenir certa mania a Bruno pel seu comportament innocent, inconscient i a vegades de poca empatia cap a Schmuel. Però després te n'adones que realment la ment d'un nen deu funcionar com la de Bruno i te n'adones de la importància de l'educació en una persona i de com de malvada o maquiavèl·lica es pot arribar a tornar. Interessant també el diferent nivell de creixement com a persones dels dos amics: Bruno (que no li ha faltat mai de res i li han explicat ben poca cosa de la vida) i Schmuel (que per desgràcia ha hagut de créixer 20 anys de cop per la situació que li ha tocat viure).

Un llibre recomanable per a tots els públic, que té unes escasses 200 pàgines amb lletra bastant gran, amb un llenguatge molt planer, però que explica uns història colpidora. Segur que tot el llibre i especialment el final, no deixaran indiferent a ningú!

Pel·lícula:

El 26 de Setembre del 2008 es va estrenar la versió en pel·lícula d’aquest llibre, protagonitzada per Asa Butterfield en el paper de Bruno i Jack Scanlon en el paper del Shmuel.

Tràiler: http://www.youtube.com/watch?v=rzow19gyNqQ