Avui os ensenya
re un llibre que encara que no m’ho e llegit m’han recomanat moltes persones i
en quant tingui l’oportunitat, me’l compro.
A punt de complir
disset anys, el món de la Clara s’esfondra quan, poc després de la mort de la
seva mare, mor la seva àvia. Donat que és menor, la justícia dictamina que no
pot viure sola a Barcelona, i és obligada a instal·lar-se amb el seu únic
parent viu, el seu oncle (i ara tutor) Álvaro, que viu en un petit poble de la
província de Sòria. Però l’Álvaro, un apicultor al que amb prou feines coneix,
li fa saber des del minut u que no és benvinguda. Per això, la Clara li demana
que la deixi instal·lar-se no amb ell, sinó en una casa semi abandonada que la
família posseeix enmig del bosc. Necessita, li diu, estar sola per a entendre
la seva nova situació i superar el dolor. És una solució que convé també a
l’Álvaro: així ell podrà complir amb les seves obligacions legals, però en la
distància.
Resulta però, que
viure aïllada en plena natura no és fàcil per a una noia de ciutat, menys
encara quan la casa comença a ser l’escenari de successos inexplicables:
sorolls misteriosos, rostres que s’apareixen a les finestres en plena nit,
alteració de l’ordre de les coses… la Clara té la sensació que algú la observa.
En aquesta tessitura, trobarà suport en el jove Braulio, que la pren sota la
seva protecció. Aleshores, tot comença a prendre sentit el dia que la Clara descobreix
en el bosc a en Bosco, un ésser bellíssim d’aparença sobrenatural, al qual
aviat deurà la seva vida i del que descobrirà que està en possessió d’un
extraordinari secret que algú desitja obtenir costi el que costi. En Bosco, com
ella, és un ésser turmentat. Com ella, ell s’ha vist obligat a viure al marge
del món. Amb l’única diferencia que en Bosco no acaba d’arribar: porta allà,
evitant les trampes i protegint la seva herència, moltíssims anys.
Critiques:
“Heus aquí una fantàstica lectura per a joves,
escrita amb gràcia i dotada d’una prosa de lectura vertiginosa, endinsar-se en
el bosc que dibuixa Esther Sanz resulta d’allò més hipnòtic, ha sabut
descriure’l de manera que a través de les seves pàgines els lectors captaran
els colors, els sons i fins i tot les olors que desprèn. Tot i que en aparença
sembla una novel·la clarament dirigida a un perfil de lectora femenina, estic
d’acord amb l’autora quan defensa que aquesta també pot ser una lectura per
“ells”, escenes fosques en paratges perduts, una trama fosca, intriga i acció
són ingredients presents a la novel·la que captaran el seu interès.” -- Silvia Cantos. --
Una bona història
sense vampirs, zombis ni homes llop, altament recomanable per a joves i no tan
joves, que us seduirà, personalment celebro que sigui la primera part d’una
trilogia, això preveu dos títols més de qualitat que, personalment, m’encantarà
llegir.
Espero que os agradi tant com a mi.
Adeu!