martes, 1 de mayo de 2012

El noi del pijama de ratlles

John Boyne: "El noi del pijama de ratlles".



Bon dia! Aquest cop os porto un clàssic del que segur que haureu sentit parlar algun cop. El noi amb el pijama de ratlles es un llibre molt conegut per tothom i avui os ho porto amb l’esperança de que aconseguiré que os ho llegiu.
Si creieu que no cal que os ho llegiu perquè ja heu vist la pel·lícula os diré que jo si que me l’he llegit i e vist la pel·lícula i el llibre es molt millor i t’ajuda a entendre coses que no surten tan especificades a la pel·lícula.

Sinopsi:
Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l’elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment. Bruno s’avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s’alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l’altra banda del filferro espinós, Bruno ni tan sol no comprèn que ja no és a Alemanya sinó a Polònia. Tampoc no és conscient del que passa a la vida de Schmuel fins que és massa tard per escapar els horrors que es viuen a l’altre costat de la tanca.

Crítiques:
Un llibre senzillament genial. Per moltes coses: per la seva senzillesa, pel punt de vista narratiu (tota la història l'explica Bruno des dels seus ulls de 9 anys), per la innocència que transmet... És cert que hi ha un punt del llibre que vaig arribar a tenir certa mania a Bruno pel seu comportament innocent, inconscient i a vegades de poca empatia cap a Schmuel. Però després te n'adones que realment la ment d'un nen deu funcionar com la de Bruno i te n'adones de la importància de l'educació en una persona i de com de malvada o maquiavèl·lica es pot arribar a tornar. Interessant també el diferent nivell de creixement com a persones dels dos amics: Bruno (que no li ha faltat mai de res i li han explicat ben poca cosa de la vida) i Schmuel (que per desgràcia ha hagut de créixer 20 anys de cop per la situació que li ha tocat viure).

Un llibre recomanable per a tots els públic, que té unes escasses 200 pàgines amb lletra bastant gran, amb un llenguatge molt planer, però que explica uns història colpidora. Segur que tot el llibre i especialment el final, no deixaran indiferent a ningú!



Pel·lícula:

El 26 de Setembre del 2008 es va estrenar la versió en pel·lícula d’aquest llibre, protagonitzada per Asa Butterfield en el paper de Bruno i Jack Scanlon en el paper del Shmuel.